“Viaje al centro de la Tierra”(1959) de Henry Levin amb un esplèndid James Mason i una ganso una mica plasta que tothom celebra quant al final el dolent se’l menja. Ai! He fet un "Spoiler". Acabo de xafar el final de la peli! Bé a aquestes altures si algú no l’ha vist tan se val.
No és això del gansopòfeg el que jo volia explicar. El que pretenc explicar és la visió del primer dinosaure. No és que veies un Dinosaure passejant-se pel Passeig de Gràcia cantonada Diputació. No! El que vull explicar és que va ser al cine Femina on vaig anar a veure aquesta peli on hi sortien dinosaures. Allò va canviar la meva vida.... Bé, Potser exagero.
El primer dinosaure vist al cinema de fet era una iguana disfressada de dinosaure que no era un dinosaure, era un Dimetrodon. Aquells rèptils del Pèrmic que tenien com una vela a l’esquena i eren els rèptils que van donar pas als dinosaures. Stop, s’ha acabat la classe de Natus.
Bé, com que aleshores en dèiem animals ANTIDILUVIANS no incurriem en cap error. Només en el fet de donar credibilitat al bíblic Diluvi Universal, que ja és donar. I creure que ell era el culpable de la desaparició dels animals “Antidiluvians”.
Aquells falsos dinosaures em van fascinar. Després d’aquella peli en van venir moltes altres: el “King Kong” reestrenat al cine Califòrnia. On hi surt un Stegosaure i un T. rex “El mundo Perdido” serie B de l’Irwin Allen on també hi sortien iguanes, varanos i tota mena de rèptils disfressats amb banyes, escames, ullals..
Però el que més recordo va ser aquell dia que amb tota la família, germans i papes vam anar a Can Jorba. Devíem anar com fèiem sovint a comprar roba, ja se sap els nanos, la roba, la destrossen o se’ls hi fa petita, i com de costum feiem una visita a la planta quarta on hi havia les joguines (juguets) i allà en una vitrina, posats en exposició. Com un diorama amb animals prehistòrics i homes primitius, acceptant com la cosa més normal del món l’error de conviure homínids i dinosaures com sovint ens ensenyaven les pel·lícules.
Era una vitrina ensenyant la joguina del moment, al menys això em va semblar
a mi i al meu germà. 
La Capsa sencera que vam veure a Can Jorba amb Dinosaures i homes prehistòrics...Ah! i una dona prehistòrica. Marca Jecsan.
Es podia veure la tipica caixa de soldadets de goma, però amb la originalitat que els soldadets no eren ni americans i indis, ni moros i cruzados, o animals de la selva i negres africans, no senyor això estava molt vist i ja en teniem d’aquests. La caixa era de la era ....primitiva i consistia amb cinc animals antediluvians i uns quant homes primitius amb llances, pals i altres estris de la industria del moment, tots en actitud de caçera, ah! també hi havia una dona, però la dona estava asseguda en actitud d’espera. Deuria esperar que els seus homes li caçessin el mamut per fer l’escudella i carn d’olla prehistòrica. A part d’un mamut hi havia un Tiranosaurus Rex, un Stegosaure, un Triceratops, i un Diplodocus. Ni dubtar-ho un moment que va ser el primer que ens vam demanar per reis. I els reis ens van fer cas. Hi vam jugar molt , tan que els pobres animalons van anar desapareixen però no per culpa d’un meteorit, sinó per culpa nostre que els hi clavàvem fletxes i els hi fèiem de tot. Els primers que van desaparèixer van ser els homes prehistòrics. No tenien massa interès per nosaltres. Els dinosaures ens van anar despintant, foradant perquè per no gastar tanta goma eren buits. Del Tiranosaures Rex i el Triceratops en va quedar el cap que es desenganxava de la resta del cos, el Diplodocus es va foradar pel coll, era el seu punt feble. Però no tot s’ha perdut, encara conservo en una vitrina plena de coses estranyes el Stegosaure i el Mamut i encara fant prou goig, penso jo.
 |
| Els dos únics que van sobreviure i que he guardat tota la vida. |
Epíleg: Ara farà no gaire anys, Via Todocolección vaig aconseguir tots els Dinosaures i a un bon preu i no sé perquè, doncs ara estan a preus de gasolina o tinta d'impressora. Devia ser un bon moment i vaig tenir sort...O que sé jo!
Els 5 Animals Prehistòrics i/o ANTIDILUVIANS tornen a ser a casa, en una vitrina ben xula d'Ikea.
