1954. Any que pasarà a l’història per ser l’any que en Bil Halley amb els seus Comets va “inventar” el Rock and Roll amb la canço “Rock around the clock” o sigui el roc del reloj. Tot és discutible. Potser el Rock el va inventar en Chuck Berry o en McFly, com es pot veure a “Regreso al Futuro” o ves a saber...
El que sí és segur i ningú ho pot negar és que aquell divuit de maig, amb rock and Roll o sense, vaig néixer jo. Jo no ho recordo, però ho sé de bona tinta. I vaig néixer a casa com es feia aleshores, amb la Sra Amalia de llevadora. Llevadora de mig Poblenou, llevadora omnipresent a totes les fotos de bateigos de l’època. En el 1954 ja hi havia gent que naixia als hospitals, però era una modernitata que a casa meva no es practicava. Si ja n’havien nascut tres. Els meus tres germans i havia anat força bé. Perquè canviar? La meva mare preferia parir a casa, al llit de la Tieta Rosa.perquè el llit de la tieta Rosa era ample, de 8 pams i tenia barrots on t’hi podies agafar per empènyer a gust esperonada per la Sra. Amalia. Ja he dit que la Sra Amalia sortia a totes les fotos dels bateijos de l’època. Les mares no que no hi sortien, altre feina tenien, encara estaven a casa al llit convelescents, perquè tot just feia 3 o 4 dies que el nano havia arribat al mon sense cap delicadesa i ja s’havia de batejar no fos cas que... Que què?
Aquell 27 de maig del 1954 em van batejar, aprofitant
que era dijous i era el dia de la "Ascensión del Señor". I ja se sap;
era un dels dijous que "relucen mas que el sol". Els padrins son el tiet
Toni i la Cosineta Carolina. El Napbuf soc jo : Antoni Maria Claret
Agustí Joan Olivé Cabré.
En fi que la mama encara no estava per festes ni batejos i era la Sra. Llevadora qui duia el nen en braços per rebre el bateig. El pare em sembla que també hi tenia alguna cosa a veure... ah, si! Repartir confits i purets als familiars i convidats.
Sembla que referent al meu naixement no hi ha res més a dir. Suposo que
deuria bramar com tots els nadons,
dormir, menjar pelargon, a casa mai ningu va mamar de teta materna, no hi havia
costum, i cagar. Cagar a tothora i embrutar bolquers de gasa que s’havien de
rentar a ma i assecar al sol, encara no hi havia automàtica !! n’hi havia per
cagar-s’hi!!
La meva familia al complert el dia del meu bateij al Sagrat Cor del carrer Pere IV. (27 maig 1954)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada